dimarts, 2 de novembre del 2010

MÈXIC

Y al pinche Mexico llegamos! Mig adormit i des de la finestreta de l'avió, em desperto i veig l'aglomeració urbana més gran que els meus havien vist fins ara: Mèxic D.F. Diria eque en el seu concepte arquitèctònic els pisos no hi tene gairebe cabuda! És una extensió de carrers i cases que ocupa quilòmetres i el més fort és que l'aeroport és al mig de la ciutat i tens la sensació que t'estavelles contra les cases...
És mitjan més d'octubre i un s'espera fondre's a l'asfalt entre el caos vial d ela ciutat, però no! Tot al contrari, fa fred i sembla la tardor de casa! El més gració és que el mexicans esperen el fred impacients i la mínima s'abriguen com si fossin escandinaus! Suposo que els passa als països que no tenen un hivern fort, tenen cganes de canviar d'armari i portar abrics que no calen...
Aquí, a la ciutat, La M. José m'espera i m'acull com un rei! La M. José va emigrar fa un parell d'anyets i s'ha muntat la seva vida aquí, feina, amics i hi té l'Adela, una gosseta que es va trobar a Chiapas i és encantadora, ara, és d'aquests gossos amb l'esperit lliure que no paren quiets...
El primer dia la M. José em va portar a un mezcalería, on evidentment fan mezcal: una beguda alcohòlica amb molts molts graus que prové de la planta del maguey i és de la zona d'Oaxaca. és molt tradicional a Mèxic i fins i tot diuen que en grans quantitats pot ser al·lucinògen... Això ja no ho sé, però l'estat d'embriaguesa és moooolt diferent del d'una cervesa o dels cubates... És una sensació de flotar, de no perdre el control però volar... Tot s'ha de dir, la M. José m'ha empès a agafar-ne unes quantes de mezcal... A més, ha estat una bona gui en les begudes alcohòliques típiques d'aquí com la "michelada", qu és cervesa amb suc de llimona, un glaçó, salsa de xili (sí, sí, ho heu llegit bé) i sal al voltant del got; la "cubana", que és com l'altra però amb sals "perrins" anglesa en lloc de salsa de xili,i el "pulque", que és com una beguda alcoholòquica molt potent i amb una mica de gas que la barregen amb sucs de de fruites i que es fa a base de la fermentació del maguey. Resultat: un líquid espès amb la textura dels mocs i que costa molt de beure... Això sí, la borratxera és instantània!
Bé, a banda d'aquesta introducció a les begudes alcohòliques mexicanes, la M. José també m'ha fet tatstar tot tipus de menjars tradicionals. El menjar és molt bo, però produeix el mateix efecte que el menjar nord-americà: una ingestió brutal de calories que van directament al flotador! Tortas (entrepans), tacos, quesadillas, huaraches, tostadas... Tot basat en el maïs i condimentat amb carn, aguacates, salses picants, frijoles i añtres productes que ni conec...

(CONTINUARÀ)





2 comentaris:

  1. Cagundeu! que bé sona tot plegat tio!jaja
    Al tanto amb tan d'alcohol que el fetge després et passarà factura..., jaja I el mateix amb el jalar..., tot i que jo allà em fotria molt tocino menjant, m'encanta el rollo mexicà! :P

    Take care man!
    LG

    ResponElimina
  2. El teu estómac és a prova de bombes, el menjar mexicà a tu només et faria un massatge al fetge...
    Ara, n'acabes fins als collons de tortillas i tacos...
    Que vagi bé ka gira! Cuideu-vos!

    ResponElimina